Caminàvem en silenci fent fila pel passadís (s'escoltaven les nostres passes pels taulons de fusta sota nostre). Ens dirigíem a la sala de vetlles on es faria el panegíric per l'oncle mort. I no importava l'edat en l'ordre de la comitiva, ni l'estat de salut de cadascú de nosaltres, ni el ritme amb el que caminàvem. Tots érem a la fila.
RV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada