No quedava altra que acotar el cap. Totes aquestes figures agenollades, ajupides davant la creu, en la sèrie infinita de la història de la representació. Totes plasmant el moment on s’associen assassinat i acatament.
Encara estem aquí. No cal pintar cap genuflexió més. La duem marcada a la pell, ordida a les entranyes i en la repetició quotidiana.
RV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada