1 de juny del 2025

A la manera de Roy Batty

He vist coses que ningú no creuria.

Mirades mortes,
més fosques que la gola de qualsevol llop.

He vist nens sense infància 
fent cua al llindar de la porta de l’ambulatori. 
Nens bojos, també, 
colpejant-se contra cadascuna de les parets de la consulta.

D’altres, sans i estalvis, 
aixoplugats sota petits paraigües de joguina, 
de la pluja fina de pares impossibles.

Totes aquestes coses 
es perden com el soroll blanc
dins la distribució normal de les estadístiques.

És temps de resistir.

Ricard Vancells

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Translate