Piet Mondrian. Départ pour la pêche
Tenia vint anys. Va ser al Musée d'Orsay de París, i encara no sé què em captivà d’aquest quadre. Potser el record d’un temps de la infantesa en què hi havia pau; aquells estius sortint de matinada per anar a pescar amb el vell pescador.
Tenia vint anys, i recordo acostar-me al quadre en silenci, entrar en una sala fosca del museu, detenir-me, trobar-me’l i callar: les fustes surant a l’aigua, l’home tibant, alguna cosa que tibava des de dins l’aigua abans que comencés tot. No saber si tibava des de dins, si tibava des de fora, la cosa, el moviment de tot plegat... I jo, mirant-m’ho aleshores com m’ho miro ara: captivat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada