CORAL ROMPUT (final)
.......
Camine en la foscor del passadís nocturn.
De sobte pense que l’ascensor no ha baixat
i no s’ha oït obrir ni tancar una porta,
i deu estar, quiet, en un lloc de l’escala,
en un pis qualsevol, evidentment sinistre,
amb el seu llum groguenc entre l’obscuritat:
a punt, com si espràs, quiet i funeral.
Amb el seu llum groguenc, enmig de la foscor.
Atent d’alguna forma. O simplement a punt.
Vicent Andrés Estellés
