Tot el que no compta
("The
Dead" de John Huston)
Hem sortit del cinema sense dir res, sense parlar-nos, agafats de la mà com
si fóssim dos nàufrags, commocionats pel que acabàvem de veure. Després,
asseguts al parc ta mare ha dit que ho entenia, que ella ho entenia tot.
Recordava la darrera escena de la pel·lícula. La Gretta dormint al llit després
d'haver explicat a en Gabriel, el marit, que un home havia mort per ella quan
era jove. Poor Michael Furey, the poor
Michael Furey died for me, li diu la Gretta poc abans de caure rendida al
llit.
La teva mare estava profundament trasbalsada, fill. No he sabut què tenia, què hi havia vist en la pel·lícula que l'havia torbat tant. Jo no podia ajudar-la. No em podia treure del cap les darreres paraules d'en Gabriel: upon all the living and the death, la neu que cau per sobre de tots els vius i els morts.
Ha intentat no plorar, ho he vist, he vist com la mare intentava contenir-se
mentre deia que ho entenia, que entenia el drama d'aquella dona. "La
Gretta ha viscut una vida sobrera, per ella tot es va acabar el dia que Michael
Furey va morir. Tota la resta no compta, tota la resta no compta per
ella", ha dit ta mare mentre s'esforçava per no plorar, allí asseguda al
banc del parc. Ens hi hem quedat asseguts encara una bona estona en aquell
banc, en silenci, sense saber què dir-nos més.
Hem arribat a casa i després de preguntar per tu i d'acomiadar la infermera, la
mare ha dit que se n'anava a dormir, que estava molt cansada. Jo he anat a la
teva cambra on he vist que dormies plàcidament i després he vingut a la sala on
m'he servit el whisky. I com n'és de reconfortant aquesta cremor, fill. Recordo
la primera vegada que el teu avi em va donar a provar el licor. Tenia 12 anys i
em va dir que ja era gran per tastar les coses dels homes.
Quin silenci a casa, i a fora. Ara el trenca el camió de les escombraries. El
grinyol de ferros i motor omple el carrer. Ara engega i es perd carrer avall.
No hi ha ningú allí a baix, tots deuen estar dormint als seus llits. Demà serà
un altre dia i segurament aquest trasbals d'ara s'hagi fos o sigui tan sols un
record associat a la pel·lícula que hem vist fa unes hores. Ara l'ascensor puja
pel forat de l'escala i es queda aturat en algun dels pisos, algú camina pel
replà, allí a dalt. Si, és una gran escena, en Gabriel sol amb els seus
pensaments a l'habitació de l'hotel, rememorant el sopar de nadal amb les
senyoretes Morkan, la sospita que dintre de poc la tia Júlia serà una ombra més
i hauran d'anar al seu enterrament. Tot són ombres, tots ells, tots nosaltres
ho som.
La mare dorm ara a la seva cambra, fill, jeu al seu llit com la Gretta de la pel·lícula. Potser en el somni retrobi el temps on tot comptava, que hi trobi un recer de pau. Què he estat jo per ella?, es pregunta Gabriel en la darrera escena de la pel·lícula en descobrir que ella va conèixer l'amor de veritat amb un altre home, molt abans que ell signifiqués res per ella.
Demà serà diumenge. Anirem a casa els avis si et trobes bé. Estaran contents de veure't, de tenir-te una estona per ells. L'avi et traurà a passejar amb la cadira i així la mare podrà descansar una mica. Darrerament li costa tant dormir.
La Gretta plantada al mig de l'escala. Per què tampoc em puc treure del cap aquella altra imatge? En Gabriel observant la dona plantada al mig de l'escala amb el rostre girat cap al pis de dalt, on algú canta "La donzella d'Aughrim". La Gretta profundament trasbalsada, transportada per efecte de la cançó, a un temps on un jove Michael Furey encara era viu i la cantava. El rostre il·luminat per la llum que cau del pis de dalt d'on arriba la música, i per uns moments ella no està allí a peu dret a l'escala, la Gretta torna a un temps on un noi, quasi un nen, va viure i morir per ella.
Després de dinar amb els avis tornarem a casa i si et trobes bé potser podrem jugar una estona. Aquest matí se't veia tan cansat, no et quedaven forces per agafar els ninos. Pobre Jan, pobre i estimat Jan. Tot el que has hagut de passar, fill. Els ingressos, les proves, les tortures a la que t'han sotmès per trobar la manera de salvar-te. La teva mare t'estima molt Jan, tots t'estimem molt. La teva professora no sabia quina cara posar quan ahir va venir a portar els dibuixos dels teus companys de classe i tu no la vas conèixer.
Ara l'ascensor s'engega i grinyola mentre baixa a la porteria i puja després fins a aturar-se al pis de dalt. S'obre la porta i surten al replà els veïns del pis de sobre. Fan bé de riure. A la vella del cinquè li molesta molt l'enrenou que sempre fan, a la teva mare també, diu que et desperten. Però a mi m'agrada que ho facin, està bé que riguin.
Vas trigar a venir fill, la teva mare, la teva mare i jo feia temps que et buscàvem. Vas trigar molt i quan vas arribar i ta mare et va veure, et va acollir als braços com si ja t'esperés, com si ja et coneixes. No sé com dir-ho. Totes les dones ho fan. Quan veuen un nadó se'ls posen els braços com barques, automàticament, com si sempre l'haguessin estat esperant aquell nen. Per això quan queden embarassades diuen "estic esperant", i és com si secretament sabessin alguna cosa, com si guardessin un secret que nosaltres no coneixem.
No sé què serà de ta mare el dia que faltis. Jo potser podré suportar-ho, crec que a pesar de tot potser podré suportar-ho, però temo molt per ella. Sovint la veig entrar a la teva cambra mentre dorms i quedar-se allí en silenci, mirant-te. Mai goso entrar-hi jo també. Us observo des del passadís, a l'ombra, sense atrevir-me a trencar aquest moment. I feu bonic de veure. Tu, ajagut al teu llit, amb els punys tancats sobre el pit, i ella com una Mare de Déu, mirant-te, il·luminat el rostre per la llumeta groguenca de la làmpada que li cau de dalt. Constituïu alguna cosa completa, tancada, quan esteu els dos junts així a la teva cambra.
Demà serà un altre dia, com diuen tots quan tracten d'animar-nos i donar-nos esperança en el futur. Però jo no ho crec, cada dia és igual, d'ençà que vas néixer per nosaltres cada dia ha estat igual. Què serà de nosaltres quan ja no hi siguis? Si fossis més gran, potser podries parla amb ta mare, tractar de donar-li suport, que intentés continuar, que tractés de fer-ho per tu. Però temo molt que no. Ara em temo molt que no, i jo no sé si tindré forces per mirar de convèncer-la.
La teva mare estava profundament trasbalsada, fill. No he sabut què tenia, què hi havia vist en la pel·lícula que l'havia torbat tant. Jo no podia ajudar-la. No em podia treure del cap les darreres paraules d'en Gabriel: upon all the living and the death, la neu que cau per sobre de tots els vius i els morts.
La mare dorm ara a la seva cambra, fill, jeu al seu llit com la Gretta de la pel·lícula. Potser en el somni retrobi el temps on tot comptava, que hi trobi un recer de pau. Què he estat jo per ella?, es pregunta Gabriel en la darrera escena de la pel·lícula en descobrir que ella va conèixer l'amor de veritat amb un altre home, molt abans que ell signifiqués res per ella.
Demà serà diumenge. Anirem a casa els avis si et trobes bé. Estaran contents de veure't, de tenir-te una estona per ells. L'avi et traurà a passejar amb la cadira i així la mare podrà descansar una mica. Darrerament li costa tant dormir.
La Gretta plantada al mig de l'escala. Per què tampoc em puc treure del cap aquella altra imatge? En Gabriel observant la dona plantada al mig de l'escala amb el rostre girat cap al pis de dalt, on algú canta "La donzella d'Aughrim". La Gretta profundament trasbalsada, transportada per efecte de la cançó, a un temps on un jove Michael Furey encara era viu i la cantava. El rostre il·luminat per la llum que cau del pis de dalt d'on arriba la música, i per uns moments ella no està allí a peu dret a l'escala, la Gretta torna a un temps on un noi, quasi un nen, va viure i morir per ella.
Després de dinar amb els avis tornarem a casa i si et trobes bé potser podrem jugar una estona. Aquest matí se't veia tan cansat, no et quedaven forces per agafar els ninos. Pobre Jan, pobre i estimat Jan. Tot el que has hagut de passar, fill. Els ingressos, les proves, les tortures a la que t'han sotmès per trobar la manera de salvar-te. La teva mare t'estima molt Jan, tots t'estimem molt. La teva professora no sabia quina cara posar quan ahir va venir a portar els dibuixos dels teus companys de classe i tu no la vas conèixer.
Ara l'ascensor s'engega i grinyola mentre baixa a la porteria i puja després fins a aturar-se al pis de dalt. S'obre la porta i surten al replà els veïns del pis de sobre. Fan bé de riure. A la vella del cinquè li molesta molt l'enrenou que sempre fan, a la teva mare també, diu que et desperten. Però a mi m'agrada que ho facin, està bé que riguin.
Vas trigar a venir fill, la teva mare, la teva mare i jo feia temps que et buscàvem. Vas trigar molt i quan vas arribar i ta mare et va veure, et va acollir als braços com si ja t'esperés, com si ja et coneixes. No sé com dir-ho. Totes les dones ho fan. Quan veuen un nadó se'ls posen els braços com barques, automàticament, com si sempre l'haguessin estat esperant aquell nen. Per això quan queden embarassades diuen "estic esperant", i és com si secretament sabessin alguna cosa, com si guardessin un secret que nosaltres no coneixem.
No sé què serà de ta mare el dia que faltis. Jo potser podré suportar-ho, crec que a pesar de tot potser podré suportar-ho, però temo molt per ella. Sovint la veig entrar a la teva cambra mentre dorms i quedar-se allí en silenci, mirant-te. Mai goso entrar-hi jo també. Us observo des del passadís, a l'ombra, sense atrevir-me a trencar aquest moment. I feu bonic de veure. Tu, ajagut al teu llit, amb els punys tancats sobre el pit, i ella com una Mare de Déu, mirant-te, il·luminat el rostre per la llumeta groguenca de la làmpada que li cau de dalt. Constituïu alguna cosa completa, tancada, quan esteu els dos junts així a la teva cambra.
Demà serà un altre dia, com diuen tots quan tracten d'animar-nos i donar-nos esperança en el futur. Però jo no ho crec, cada dia és igual, d'ençà que vas néixer per nosaltres cada dia ha estat igual. Què serà de nosaltres quan ja no hi siguis? Si fossis més gran, potser podries parla amb ta mare, tractar de donar-li suport, que intentés continuar, que tractés de fer-ho per tu. Però temo molt que no. Ara em temo molt que no, i jo no sé si tindré forces per mirar de convèncer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada