Ahir vaig veure com un constructor de clavicordis colpejava amb els dits, a-ten-ta-ment, la caixa harmònica que segellaria després, com a tomba definitiva. Semblava talment que truqués a la porta del túmul, esperant anhelant la resposta. Resposta que potser trobava en el so que hi deixaria allí dintre, pels segles. O millor, el so que hi deixaria desapareixent a dintre per sempre més.
Ahir vaig veure com el constructor prenyava el ventre del clavicordi amb una dignitat infinita, contra la mort.
(Sobre el documental "Joan Martí: la construcció d'un clave" de Romà Guardiet)
Ricard Vancells
Ricard Vancells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada