Poema perdut
He perdut un poema que vaig escriure no fa gaire,
i començava amb una frase que arribava.
Arribava la frase així, tota solta,
dient-se ella sola, amb les seves paraules,
i vaig anar corrents a escriure-les no sé on.
Ara aquelles paraules s'han perdut.
Potser han tornat allí d'on venien,
fent cap al lloc on s'ajunten
sota les ordres d'un innominat destí.
S'han esmunyit, i ara ja són lliures.
Ja no viuran mai més encadenades
per sentits fugissers, capriciosos,
obertes al millor postor.
Se n’han anat per sempre,
per sempre lliures.
I qui sap si a voltes, un dia,
quan menys les esperi elles tornin,
com si fossin una música,
una música per sempre antiga.
Per dir-te, mira!
Era aquell el sentit,
és aquesta la renúncia.
Ricard Vancells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada