La platja
El sol se l'ha menjat. Anava sola,
descalça com la mar, vestida com
la mar, amb brusa blanca i slaks verds,
i era rossa com l'aire, lluminosa
com el lleó de fúria total.
....Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira.
Tallem el vent de llauna amb la cisalla
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada