30 de juliol del 2025
29 de juliol del 2025
Dido i Eneas
Henry Purcell. Dido i Eneas. Aria When I’m laid in earth
Dido, al seu torn, excitada i trasbalsada pels seus funestos projectes,
girant els ulls injectats de sang, tremolant-li les galtes clapejades de taques morades, pàl·lida davant la mort imminent, es precipita cap a l’interior del palau, puja arravatada a l’alta pira i desembeina l’espasa dardània, un present que ella no havia pas demanat per a aquest fi. Llavors, quan veié els vestits troians, i aquell llit tan familiar, es deturà un moment entre llàgrimes i records, s’ajagué damunt el llit i digué les darreres paraules: «Despulles que em fóreu tan dolces mentre el destí i la divinitat m’ho permeteren, acolliu aquesta ànima i allibereu-me d’aquestes angoixes. La meva vida ha acabat, he consumat el curs que em concedí la Fortuna, i ara la meva ombra, amb tota la seva grandesa, baixarà sota terra. He fundat una ciutat gloriosa, he vist les meves muralles, vaig venjar el marit castigant el meu germà, que li era enemic. Hauria estat feliç, ai!, massa feliç, només que les naus dardànies no haguessin arribat mai a les nostres costes.» Digué, i amb els llavis contra el llit, «Moriré sense ser venjada», exclamà, «però morim ja! Així, fins i tot així, em plau davallar al reialme de les ombres. Que els ulls del cruel troià s’embriaguin amb aquestes flames des del mar, i que l’acompanyi el mal averany de la meva mort.»
girant els ulls injectats de sang, tremolant-li les galtes clapejades de taques morades, pàl·lida davant la mort imminent, es precipita cap a l’interior del palau, puja arravatada a l’alta pira i desembeina l’espasa dardània, un present que ella no havia pas demanat per a aquest fi. Llavors, quan veié els vestits troians, i aquell llit tan familiar, es deturà un moment entre llàgrimes i records, s’ajagué damunt el llit i digué les darreres paraules: «Despulles que em fóreu tan dolces mentre el destí i la divinitat m’ho permeteren, acolliu aquesta ànima i allibereu-me d’aquestes angoixes. La meva vida ha acabat, he consumat el curs que em concedí la Fortuna, i ara la meva ombra, amb tota la seva grandesa, baixarà sota terra. He fundat una ciutat gloriosa, he vist les meves muralles, vaig venjar el marit castigant el meu germà, que li era enemic. Hauria estat feliç, ai!, massa feliç, només que les naus dardànies no haguessin arribat mai a les nostres costes.» Digué, i amb els llavis contra el llit, «Moriré sense ser venjada», exclamà, «però morim ja! Així, fins i tot així, em plau davallar al reialme de les ombres. Que els ulls del cruel troià s’embriaguin amb aquestes flames des del mar, i que l’acompanyi el mal averany de la meva mort.»
Virgili. Eneida (Cant IV)
24 de juliol del 2025
Honeyland
Repartiment Hatidze Muratova
CEO – Chief Executive Officer (Director Executiu / Conseller Delegat)
CFO – Chief Financial Officer (Director Financer)
COO – Chief Operating Officer (Director d'Operacions)
CTO – Chief Technology Officer (Director de Tecnologia)
CIO – Chief Information Officer (Director d’Informació o de Sistemes)
CMO – Chief Marketing Officer (Director de Màrqueting)
CHRO – Chief Human Resources Officer (Director de Recursos Humans)
CSO – Chief Strategy Officer (Director d’Estratègia)
CISO – Chief Information Security Officer (Director de Seguretat Informàtica)
CDO – Chief Data Officer o Chief Digital Officer (Director de Dades)
VP – Vice President (Vicepresident)
SVP – Senior Vice President (Vicepresident Sènior)
AVP – Associate Vice President (Vicepresident Adjunt)
GM – General Manager (Director General d'una unitat o divisió)
PM – Project Manager (Cap de Projecte)
BDM – Business Development Manager (Director de Desenvolupament de Negoci)
HRM – Human Resources Manager (Cap de Recursos Humans)
CPA – Certified Public Accountant (Comptable Públic Titulat)
FP&A – Financial Planning & Analysis (Planificació i Anàlisi Financera)
CFO – Chief Financial Officer (Director Financer)
COO – Chief Operating Officer (Director d'Operacions)
CTO – Chief Technology Officer (Director de Tecnologia)
CIO – Chief Information Officer (Director d’Informació o de Sistemes)
CMO – Chief Marketing Officer (Director de Màrqueting)
CHRO – Chief Human Resources Officer (Director de Recursos Humans)
CSO – Chief Strategy Officer (Director d’Estratègia)
CISO – Chief Information Security Officer (Director de Seguretat Informàtica)
CDO – Chief Data Officer o Chief Digital Officer (Director de Dades)
VP – Vice President (Vicepresident)
SVP – Senior Vice President (Vicepresident Sènior)
AVP – Associate Vice President (Vicepresident Adjunt)
GM – General Manager (Director General d'una unitat o divisió)
PM – Project Manager (Cap de Projecte)
BDM – Business Development Manager (Director de Desenvolupament de Negoci)
HRM – Human Resources Manager (Cap de Recursos Humans)
CPA – Certified Public Accountant (Comptable Públic Titulat)
FP&A – Financial Planning & Analysis (Planificació i Anàlisi Financera)
..........
Tots al darrere de sigles i punt.
Caldria incloure el documental Honeyland als programes educatius de totes les escoles de negoci.
Tots al darrere de sigles i punt.
Caldria incloure el documental Honeyland als programes educatius de totes les escoles de negoci.
22 de juliol del 2025
Tia Dolors
Vaig marxar, i la tia Dolors va quedar sola, asseguda a les fosques, amb els ulls closos, reposant la ceguesa i escoltant "Beim Schlafengehen"(En anar a dormir) de Richard Strauss (Four Last Songs).
20 de juliol del 2025
16 de juliol del 2025
La Diosa Blanca
La Musa es hermosa, delgada, de nariz aguileña, palidez mortuoria, labios rojos como las cerezas del fresno, ojos brillantes, azules, y larga cabellera rubia; ella se transforma inesperadamente en semental, yegua, perra, zorra, burra, serpiente, búho, loba, tigre, sirena o temible bruja.
Robert Graves. La Diosa Blanca
Robert Graves. La Diosa Blanca
Passeig d’amor de mort
L’amor res més que el més
quan mesura la presa
i els cabells es mesa
d’aroma càlid, de ploma, de vol
que corona gestos
voltant la fressa.
L’amor, la mort,
parella en blanc, en negre.
Dos nins del mecanisme,
de l’enclusa
que fan pujar i baixar l’ombra.
de més, de menys,
de ploma.
La mort més que el res,
quan s’apropi
en el company que es plora.
Quan s’aturi,
dama plena entre les voltes,
vindrà de dintre,
pel no res sempre més.
Ricard Vancells
St. Cugat set’09
quan mesura la presa
i els cabells es mesa
d’aroma càlid, de ploma, de vol
que corona gestos
voltant la fressa.
L’amor, la mort,
parella en blanc, en negre.
Dos nins del mecanisme,
de l’enclusa
que fan pujar i baixar l’ombra.
de més, de menys,
de ploma.
La mort més que el res,
quan s’apropi
en el company que es plora.
Quan s’aturi,
dama plena entre les voltes,
vindrà de dintre,
pel no res sempre més.
Ricard Vancells
St. Cugat set’09
3 de juliol del 2025
La serenata
Ahora que los ladros perran,
Ahora que los cantos gallan,
Ahora que albando la toca
Las altas suenas campanan,
Y que los rebuznos burran,
Y que los gorjeos pájaran
Y que los silbos serenan
Y que los gruños marranan
Y que la aurorada rosa
Los extensos doros campa,
Perlando líquidas viertas
Cual yo lágrimo derramas,
Yo, friando de tirito,
Si bien el abrasa almada,
Vengo a suspirar mis lanzos
Ventano de tus debajas.
Tú en tanto duerma tranquiles
En tu rega camalada
Ingratándote así burla
De las amas del que te ansia
¡Oh, ventánate a tu asoma!
¡Oh, persiane un poco la abra,
Y suspire los recibos
Que este pobre exhalo amanta!
Ven, endecha las escuchas
En que mi exhala se alma
Y que un milicio de músicas
Me flauta con su acompaña,
En tinieblo de las medias
De esta madruga oscurada,
Ven y haz miradar tus brillas
A fin de angustiar mis calmas.
Esas tus arcas son cejos
Con que, flechando disparas,
Cupido pecha mi hiero
Y ante tus postras me planta;
Tus estrellos son dos ojas,
Tus rosos son como labias,
Tus perles son como dientas,
Tu palme como una talla;
Tu cisno como el de un cuelle,
Un garganto tu alabastra,
Tus tornos hechos a brazo,
Tu reinar como el de un anda.
Y por eso horo a estas vengas
A rejar junto a tus cantas
¡Y a suspirar mis exhalos
Ventano de tus debajas!
Así cantaba Calixto
A las ventanas de Carmen,
De Carmen, que, desdeñosa,
Ni aun se acuerda de olvidarle.
Es el galán susodicho
Mozo de tan buenas partes,
Que en barrio no hay quien tenga
Tango garbo y tal donaire;
Ninguno en amar le excede,
Ni en cantar le iguala nadie,
Ni en tañer la vihuela
Hay quien le exceda o le iguale.
Sin embargo, el ser Calixto
Mozo de tan buenas partes,
No ha sido parte a ablandar
El duro pecho de Carmen.
Lar aurora le encuentra siempre
Muerto de frío en la calle,
Al cielo dando sus quejas
Y sus suspiros al aire.
Allí improvisa a las veces
Tristes serenatas y ayes,
Que oyen tal vez los seerenos
O que tal vez no oye nadie.
Yo salí esta madrugada
Mucho antes de que aclarase,
Para poder alcanzar
A misa de cinco, al Carmen,
Y junto a las rejas de ídem
Le encontré dale que dale,
Y oí los versos de que
Me he hecho editor responsable.
Mas, como era ya temprano
Y Calixto empezó tarde,
Estaba un poco más ronco
De lo que era razonable;
Además, como estaba ebrio
(Aunque, en verdad, no se sabe
Si de puro amor ardiente,
O de aguardiente o de brandi),
Echaba a perder el canto,
Que era una lástima grande,
Y trabucaba las sílabas,
Y las palabras y frases.
Empero, es cosa segura,
O a lo menos muy probable,
Que a no ser por la embriaguez
Y la ronquera del diantre,
Y lo malo de los versos
Y el trastrueque de las frases,
La tal serenata hubiera
Estado buena en su clase.
Ahora que los cantos gallan,
Ahora que albando la toca
Las altas suenas campanan,
Y que los rebuznos burran,
Y que los gorjeos pájaran
Y que los silbos serenan
Y que los gruños marranan
Y que la aurorada rosa
Los extensos doros campa,
Perlando líquidas viertas
Cual yo lágrimo derramas,
Yo, friando de tirito,
Si bien el abrasa almada,
Vengo a suspirar mis lanzos
Ventano de tus debajas.
Tú en tanto duerma tranquiles
En tu rega camalada
Ingratándote así burla
De las amas del que te ansia
¡Oh, ventánate a tu asoma!
¡Oh, persiane un poco la abra,
Y suspire los recibos
Que este pobre exhalo amanta!
Ven, endecha las escuchas
En que mi exhala se alma
Y que un milicio de músicas
Me flauta con su acompaña,
En tinieblo de las medias
De esta madruga oscurada,
Ven y haz miradar tus brillas
A fin de angustiar mis calmas.
Esas tus arcas son cejos
Con que, flechando disparas,
Cupido pecha mi hiero
Y ante tus postras me planta;
Tus estrellos son dos ojas,
Tus rosos son como labias,
Tus perles son como dientas,
Tu palme como una talla;
Tu cisno como el de un cuelle,
Un garganto tu alabastra,
Tus tornos hechos a brazo,
Tu reinar como el de un anda.
Y por eso horo a estas vengas
A rejar junto a tus cantas
¡Y a suspirar mis exhalos
Ventano de tus debajas!
Así cantaba Calixto
A las ventanas de Carmen,
De Carmen, que, desdeñosa,
Ni aun se acuerda de olvidarle.
Es el galán susodicho
Mozo de tan buenas partes,
Que en barrio no hay quien tenga
Tango garbo y tal donaire;
Ninguno en amar le excede,
Ni en cantar le iguala nadie,
Ni en tañer la vihuela
Hay quien le exceda o le iguale.
Sin embargo, el ser Calixto
Mozo de tan buenas partes,
No ha sido parte a ablandar
El duro pecho de Carmen.
Lar aurora le encuentra siempre
Muerto de frío en la calle,
Al cielo dando sus quejas
Y sus suspiros al aire.
Allí improvisa a las veces
Tristes serenatas y ayes,
Que oyen tal vez los seerenos
O que tal vez no oye nadie.
Yo salí esta madrugada
Mucho antes de que aclarase,
Para poder alcanzar
A misa de cinco, al Carmen,
Y junto a las rejas de ídem
Le encontré dale que dale,
Y oí los versos de que
Me he hecho editor responsable.
Mas, como era ya temprano
Y Calixto empezó tarde,
Estaba un poco más ronco
De lo que era razonable;
Además, como estaba ebrio
(Aunque, en verdad, no se sabe
Si de puro amor ardiente,
O de aguardiente o de brandi),
Echaba a perder el canto,
Que era una lástima grande,
Y trabucaba las sílabas,
Y las palabras y frases.
Empero, es cosa segura,
O a lo menos muy probable,
Que a no ser por la embriaguez
Y la ronquera del diantre,
Y lo malo de los versos
Y el trastrueque de las frases,
La tal serenata hubiera
Estado buena en su clase.
José Manuel Marroquín
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


