Passeig d’amor de mort

L’amor res més que el més
quan mesura la presa
i els cabells es mesa
d’aroma càlid, de ploma, de vol
que corona gestos
voltant la fressa.

L’amor, la mort,
parella en blanc, en negre.
Dos nins del mecanisme,
de l’enclusa
que fan pujar i baixar l’ombra.
de més, de menys,
de ploma.

La mort més que el res,
quan s’apropi
en el company que es plora.
Quan s’aturi,
dama plena entre les voltes,
vindrà de dintre,
pel no res sempre més.

Ricard Vancells
St. Cugat set’09