Flordeneu

 Li fa veure Boí, eixa flor que es bada 
d’un caos de granit en les entranyes,
i d’aqueix bosc de puigs, ombres estranyes, 
la roca dels dos Homes Encantats; 
i, dant més brida a les esquerpes daines, 
al cim de Neto maleït s’enfila, 
com qui, vistos los baixos de la vila, 
vol veure-la millor des dels terrats.

Verdaguer. Canigó