Jo tinc una mort petita

 

Presència de la mort

Dona bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D' esperança l' aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n'era tota
bandera d' estiu.
Somrigué l' infant
a l' adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir...
La cambra vibrava;
ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l' endevinava?
Fou la galta pàl·lida
que em digué la mort.

Clementina Arderiu

Jota de Morir

Quan me mori no em vestiu,
només rentau-me la cara.
Dau a una nina el nom meu,
vull partir amb l'ànima clara.

Si partesc, amigues meves,
plorau, que jo ploraria.
Si mai després feis memòria,
que només quedi alegria.

Si mai me mor tota sola,
no me plorarà ningú.
Guardaré tres llagrimetes
per poder plorar-te a tu.

Si la mort m'aplega jove,
no me deu cap sepultura.
Enterrau-me dins les ones
perquè la mar tot ho cura.

Quan me mori, mumareta,
no m'enterreu vós a mi.
Fa plorar enterrar una mare,
enterrar un fill fa morir.

Clara Fiol Dols