10 de juny del 2025

Le plat pays. Jacques Brel


Jacques Brel. Le plat pays


Avec la mer du Nord pour dernier terrain vague
Et des vagues de dunes pour arrêter les vagues
Et de vagues rochers que les marées dépassent
Et qui ont à jamais le cœur à marée basse
Avec infiniment de brumes à venir
Avec le vent de l'est écoutez-le tenir
Le plat pays qui est le mien

Avec des cathédrales pour uniques montagnes
Et de noirs clochers comme mâts de cocagne
Où des diables en pierre décrochent les nuages
Avec le fil des jours pour unique voyage
Et des chemins de pluie pour unique bonsoir
Avec le vent d'ouest écoutez-le vouloir
Le plat pays qui est le mien

Avec un ciel si bas qu'un canal s'est perdu
Avec un ciel si bas qu'il fait l'humilité
Avec un ciel si gris qu'un canal s'est pendu
Avec un ciel si gris qu'il faut lui pardonner
Avec le vent du nord qui vient s'écarteler
Avec le vent du nord écoutez-le craquer
Le plat pays qui est le mien

Avec de l'Italie qui descendrait l'Escaut
Avec Frida la Blonde quand elle devient Margot
Quand les fils de novembre nous reviennent en mai
Quand la plaine est fumante et tremble sous juillet
Quand le vent est au rire
Quand le vent est au blé
Quand le vent est au sud
Écoutez-le chanter
Le plat pays qui est le mien

Jacques Brel. El país pla

Amb la mar del Nord com a darrer terreny erm,
i onades de dunes per aturar les onades,
i roques disperses que les marees escampen
i que per sempre tenen el cor a marea baixa.
Amb boires sense fi per venir,
amb el vent de l’est —sentiu-lo aguantar-se —
el país pla que és el meu.

Amb catedrals com úniques muntanyes,
i campanars ben negres com pals de cucanya
on dimonis de pedra despenjen els núvols.
Amb el fil dels dies com a únic viatge,
i camins de pluja com a únic «bona nit».
Amb el vent d’oest —sentiu-lo voler —
el país pla que és el meu.

Amb un cel tan Baix que un canal s’ha perdut,
amb un cel tan Baix que imposa humilitat,
amb un cel tan gris que un canal s’ha penjat,
amb un cel tan gris que cal perdonar-lo.
Amb el vent del nord que ve a esquinçar-se,
amb el vent del nord —sentiu-lo cruixir —
el país pla que és el meu.

Amb una Itàlia que baixaria per l’Escalda,
amb Frida la rossa quan esdevé Margot,
quan els fills de noviembre tornen al maig,
quan la plana fumeja i tremola sota el juliol,
quan el vent és de rialla, quan el vent és de blat,
quan el vent és del sud —sentiu-lo cantar —
el país pla que és el meu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Translate