3 de juliol del 2025

La serenata

Ahora que los ladros perran,
Ahora que los cantos gallan,
Ahora que albando la toca
Las altas suenas campanan,

Y que los rebuznos burran,
Y que los gorjeos pájaran
Y que los silbos serenan
Y que los gruños marranan

Y que la aurorada rosa
Los extensos doros campa,
Perlando líquidas viertas
Cual yo lágrimo derramas,

Yo, friando de tirito,
Si bien el abrasa almada,
Vengo a suspirar mis lanzos
Ventano de tus debajas.

Tú en tanto duerma tranquiles
En tu rega camalada
Ingratándote así burla
De las amas del que te ansia

¡Oh, ventánate a tu asoma!
¡Oh, persiane un poco la abra,
Y suspire los recibos
Que este pobre exhalo amanta!

Ven, endecha las escuchas
En que mi exhala se alma
Y que un milicio de músicas
Me flauta con su acompaña,

En tinieblo de las medias
De esta madruga oscurada,
Ven y haz miradar tus brillas
A fin de angustiar mis calmas.

Esas tus arcas son cejos
Con que, flechando disparas,
Cupido pecha mi hiero
Y ante tus postras me planta;

Tus estrellos son dos ojas,
Tus rosos son como labias,
Tus perles son como dientas,
Tu palme como una talla;

Tu cisno como el de un cuelle,
Un garganto tu alabastra,
Tus tornos hechos a brazo,
Tu reinar como el de un anda.

Y por eso horo a estas vengas
A rejar junto a tus cantas
¡Y a suspirar mis exhalos
Ventano de tus debajas!

Así cantaba Calixto
A las ventanas de Carmen,
De Carmen, que, desdeñosa,
Ni aun se acuerda de olvidarle.

Es el galán susodicho
Mozo de tan buenas partes,
Que en barrio no hay quien tenga
Tango garbo y tal donaire;

Ninguno en amar le excede,
Ni en cantar le iguala nadie,
Ni en tañer la vihuela
Hay quien le exceda o le iguale.

Sin embargo, el ser Calixto
Mozo de tan buenas partes,
No ha sido parte a ablandar
El duro pecho de Carmen.

Lar aurora le encuentra siempre
Muerto de frío en la calle,
Al cielo dando sus quejas
Y sus suspiros al aire.

Allí improvisa a las veces
Tristes serenatas y ayes,
Que oyen tal vez los seerenos
O que tal vez no oye nadie.

Yo salí esta madrugada
Mucho antes de que aclarase,
Para poder alcanzar
A misa de cinco, al Carmen,

Y junto a las rejas de ídem
Le encontré dale que dale,
Y oí los versos de que
Me he hecho editor responsable.

Mas, como era ya temprano
Y Calixto empezó tarde,
Estaba un poco más ronco
De lo que era razonable;

Además, como estaba ebrio
(Aunque, en verdad, no se sabe
Si de puro amor ardiente,
O de aguardiente o de brandi),

Echaba a perder el canto,
Que era una lástima grande,
Y trabucaba las sílabas,
Y las palabras y frases.

Empero, es cosa segura,
O a lo menos muy probable,
Que a no ser por la embriaguez
Y la ronquera del diantre,

Y lo malo de los versos
Y el trastrueque de las frases,
La tal serenata hubiera
Estado buena en su clase.

José Manuel Marroquín

26 de juny del 2025

Zurbaran


https://www.museunacional.cat/ca/zurbaran-sobre-natural

Lacanisme

Circuit tancat d'aigua amb constant depuració, la sessió
Hemisferi de caràcter no local
Neo llengua.

Oceà, mar, delta, riu, rierol, condensació, núvol, oceà, mar, delta, riu, rierol
    Que no desemboca

Caricatura de la teoria,
pràctica tancada.
Poliment de la genialitat
Genialitat a la corda fluixa de la veritat.

    Que no desemboca

Còmplice
 del traumatisme
L'il•luminat ens diu veritat:
Calla i digues "a",
il•lumina't de la veritat!

Veritat perquè se la suposa
Esquer de la veritat
Esquer del desig
Desig per advenir
Advenir com desig
Butaca de replicants.

Oceà, mar, delta, riu, rierol, ...

Interruptus perpetuus
I “ho deixem aquí"
Els “ja no hi pensó en allò”
Els “ja no sé com, ja no hi penso en allò”
Els que vulguis.

Fe, i fe i més fe, de sessió curta, 
extra curta o ultra curta
Cinc, deu, quinze 
I “ho deixem aquí”
Els estabornits baixen ascensors.

    Que no desemboca

Terapèutica de més a més
I trobar-la sense buscar-la, la terapèutica
I buscar-la i per això no trobar-la i estar fotut
I finalment no saber el què
Transferència grata i grata.

Oceà, mar, delta, riu, rierol, ...

I això no toca
I això no és un petit "a"
I busca i busca
I prou.

    Que no desemboca

Perles per totes bandes
Si s'ajunten esdevenen collarets,
de mostrador del Corte Inglés.

Poliment del diamant
Cerca del diamant d'abans del poliment
Neo llengua de l’escapoliment.

Recargolar l’escapoliment, un petit "a"
I busca’t tu, el del mirall
Busca l’altre, el de l’espantall
I coll avall.

    Que no desemboca

Alçada del saber, sí, del poder, també
Poder afiladíssim
Camuflatge del poder.

Passeig d’un Lluís XIV, pel Raval, chaval
Pista d'aterratge de xarlatans
Rodada d'adeptes.

Oceà, mar, delta, riu, rierol, ...

Masoquisme estiladíssim
Masoquisme cuidadíssim
Masoquisme sempre més.

    Que no desemboca

El dit a la ferida
El dit i la Lluna
La ferida sempre més.

El mal necessari
El mal innecessari
Mala ment.

Oceà, mar, delta, riu, ...

Gratitud que cal preservar,
però es fàcil oblidar.
A la recerca del Gaudi perdut
Gaudi, gaudi i més gaudi, que per omplir no falti
Altra cop gaudi, però no només.

    Que no desemboca

Ascètica de la resistència
Resistència necessària
I mes que necessària.

El mal viure de l'armadura
Aguanta, encara,
que cauen diagnòstics
per totes bandes.

Això i allò altre
Empastifar-se del quèdeuvolerdisme
No se l'acaba mai de dir,
el lacanisme.

Ricard Vancells

Translate