És molt trista, aquesta cançó, a part de bonica. La vam conèixer amb en Juan a Grenoble, quan teníem 25 anys. Vam riure fins a no poder més, aquells dies, lliures de totes les coses que empastifaven Barcelona. Érem alegres, divertits i guapos. Mai cap grup de gent ens va rebre com aquella gent francesa, ni ens rebrà. Ho pensava, això, mentre tornàvem a Barcelona escoltant Mistral Gagnant al cotxe.
RV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada